Plany per Catalunya




Vosaltres la veieu? Jo no la veig
ni des dels pollegons del Pedraforca;
nomÚs hi crec, i amb una fe molt pura,
a prova de prodigis i miracles.
Fou una pÓtria. Bella i poderosa
dama d'amors i honors, s'emmirallava
en la profunda i blava mar d'Ulisses,
mentre s'ornava els pits amb tarongina,
es bressolava amb dolšos cants de monjos
i es desvetllava al so de roncs clarins.
Ara jeu morta sota fredes lloses
i avergonyides roses en espera
d'un nou oracle que ressusciti.
No Ús morta, dorm, o Ús morta ja per sempre?
Cal descalšar-nos i pregar en silenci.

Podem llenšar balcons avall senyeres
talment un clam de festa que es desbordi
en quatre rius damunt de les teulades:
d'aigua rosada, els rius no sˇn de sang.
Podem ballar sardanes a la plaša
i fer que les muntanyes amb nosaltres
no parin de ballar-ne: la tenora
fa un espinguet de funeral solemne.
Podem segar a cops de falš fantÓstiques
espigues d'or, que no ens duran pa a taula
si les cadenes van oscant la falš.
Podem brandar l'ensenya amb braš ardit,
que no tremola ni una fulla d'Ólber.
Podem fer de la parla un baluard,
que l'enemic, astut, Ús dintre casa.
Podem guarnir de fulles de paraules
el cadavŔric Pi de les Tres Branques,
que no reverdirÓ de primaveres.
El Cavaller, l'ha devorat el drac
i Montserrat Ús un castell de n˙vols.
Si un vent de dalt, de ben endalt, no bufa
i esventa cendres i revifa el foc,
se'ns glašaran de tan ressecs els ossos.
Cal declarar la guerra de la pau
i batre's a pit nu i ull viu amb totes
les armes invencibles de l'amor.
Mai no serem si no som lliures, mai!
Que els sords ho sentin i que els muts ho cantin:
Mai no serem si no som lliures, mai!
Si som, siguem i, si no som, deixem-nos
de somnis, de records i de follies.
Siguem qui som amb voluntat de ferro.
NomÚs serem all˛ que vulguem ser,
prÝnceps que fan honor al nom dels pares
i que s'abriguen amb la sang dels mÓrtirs.
Poble asservit i desunit, riota
davant altres pobles de la terra!
Posem-nos drets talment un bosc de pins
cridant aurores dins la nit dels segles.
Alcem-nos de la pols com un sol home.

Vosaltres la veieu? Jo no la veig,
nomÚs hi crec, i amb una fe molt pura.


Climent Forner



Rauxa Catalana: © 2010-2017 Tots Els Drets Reservats - Text Legal Tots els preus contenen l'IVA - Webs del grup: Lcs Clauers