Les tombes flamejants




Fou una pÓtria. Va morir tan bella,
que mai ning˙ no la gosÓ enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella,
sota de cada estrella un catalÓ.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolša de la mort,
que les sirenes dia i nit o´a
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es fÚu una claror d'albada
i del fons de la tomba mÚs glašada
fremÝ una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh PÓtria de les tombes flamejants!


Bonaventura Gassol i Rovira



Rauxa Catalana: © 2010-2017 Tots Els Drets Reservats - Text Legal Tots els preus contenen l'IVA - Webs del grup: Lcs Clauers