La llengua trossejada




Amb un escamot de tropa
n'Ús vingut un capitÓ;
un home en tota la vila
ben segur no tobarÓ.

Vells i nois, per nostra terra,
lluiten valents molt tems fa;
les dones, tot fent desfiles,
no paren mai de cantar.

La canšˇ no l'entÚn gaire,
no l'entÚn el capitÓ;
per˛ li escou la tonada,
que fins el fa trasmudar.

-No puc mÚs- diu al corneta-,
tot seguit ja pots cridar
que ventarÚ una mordaša
al qui canti en catalÓ.

Les dones senten la crida
i se'n posen a cantar;
per cada carrer que passa
un cor se sent esclatar.

En oir tantes cant˙ries
perd el seny el capitÓ;
empaita una pobra dona
que, estranyada, se'l mirÓ.

La dona s'atura i canta,
canta ardida en catalÓ;
bufetada que li'n dˇna
no la fa pas gens callar.

Dins de la boca, amb quimera,
un drapot li fa posar;
els llavis encara es mouen,
es mouen en catalÓ.

Allavors li clouel llavis,
possant-hi a sobra la mÓ;
mes encara els ulls li parlen,
li parlen en catalÓ!

Li lleva el drap de la boca
i amb el sabre se n'hi va;
deix la llengua trossejada,
que mai mÚs podrÓ cantar.

El fill que duu en ses entranyes
la qui ja no pot parlar,
dins el ventre de sa mare
ja glateix en catalÓ.


Frederic Rahola i TrÚmols (1858-1919)



Rauxa Catalana: © 2010-2017 Tots Els Drets Reservats - Text Legal Tots els preus contenen l'IVA - Webs del grup: Lcs Clauers