I com podem parlar de llibe...




┐I com podem parlar de llibertat
si vosaltres no hi sou i el vostre espai
no s'emplena amb paraules, si ara tot
Ús trist i provisori i ens assetja
el gran risc del costum i la peresa?
Quan el present no es comparteix, s'esborra,
i al seu lloc hi creix l'heura d'un silenci
fet d'absŔncies injustes i ren˙ncies;
el vent enceta la pell jove i tota
la immensitat Ús un clam de distÓncies
que es repeteix, mon˛ton, pel gran buit
de l'embosta de llum que alg˙ mantÚ
segrestada i llunyana. Tanta vida,
per˛, que heu sabut viure com un repte
no es perdrÓ i en farem, per mÚs que ens costi,
la referŔncia clara d'un desig
que algun dia tothom assumirÓ.
Mentrestant, tanmateix, amb les mans tenses
i la mirada vigilant, per mor
de no abdicar el neguit ni l'esperanša,
repetim-nos sovint que no podem
parlar de llibertat sense vosaltres.


Miquel MartÝ i Pol (1929-2003)

Poema dedicat als presos osonencs Pep MustÚ i Ferran Ruiz detinguts arran de l'Operaciˇ Garzon.



Rauxa Catalana: © 2010-2017 Tots Els Drets Reservats - Text Legal Tots els preus contenen l'IVA - Webs del grup: Lcs Clauers