Guerra dels Segadors



Es denomina Guerra dels Segadors el conflicte bèl·lic de caràcter independentista que es va viure a Catalunya entre els anys 1640 i 1652. Aquesta guerra va tenir com a conseqüència més greu la pèrdua en favor de França de les comarques del Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i mitja Cerdanya. També és l'esdeveniment que al cap del temps ha acabat aportant l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors.

El conflicte es comença a gestar quan les famílies catalanes es veuen obligades a allotjar soldats castellans amb l'excusa que van a lluitar contra França, però en realitat es tracta d'un exèrcit de mercenaris que viuen a costa del poble i que molt sovint actuen com a exèrcit d'ocupació, protagonitzant tota mena d'abusos contra la gent del camp rural.

El malestar es veu agreujat quan el rei castellà Felip IV influenciat pel Compte Duc d'Olivares reclama més impostos i homes a Catalunya per a pagar les seves guerres exteriors. Aquestes pretensions del monarca vulneren el règim constitucional català i són molt mal vistes pels organismes de govern catalans.

El 1626, Felip IV convoca la cort catalana i pretén aconseguir l'augment d'impostos incloent 27 anys d'endarreriments i la participació de Catalunya en la creació d'un exèrcit reial. Després de veure que no aconseguiria res a causa de les constants traves amb les que es trobava, marxa indignat i sense clausurar la cort.

Durant els anys següents les pretensions del rei es van mantenir inalterables i va intentar aconseguir els seus objectius per altres vies. La situació es va continuar enrarint arribant al punt en què es van detenir alguns membres del Consell de Cent. També es va expulsar de la cort reial un ambaixador català a Madrid i el 1637 Felip IV va decidir augmentar el nombre de soldats destinats a Catalunya.

Seguint la mateixa línia ascendent de greuges castellans, es va empresonar el diputat Francesc de Tamarit acusant-lo de posar traves als funcionaris reials encarregats dels allotjaments i dels reclutaments, però el 22 de maig de 1640 uns pagesos revoltats van entrar a Barcelona i el van alliberar.

Representació d'Antoni Estruch (modificada) de l'aixecament dels Segadors.

El 7 de juny, esclata la revolta a la capital catalana en mans d'uns 500 segadors que havien anat a treballar al Pla de Barcelona. Els segadors, motivats per un incident, es van dirigir en bloc a algunes cases de funcionaris reials i les van saquejar i cremar. Van matar el membre de l'Audiència Gabriel Berard i el virrei quan intentava fugir amb una galera. Aquest dia és conegut com el Corpus de Sang perquè va coincidir amb la festivitat religiosa de Corpus Christi.

La revolta es va estendre de seguida per tot Catalunya i el 7 de setembre d'aquell mateix any els representants de la Generalitat (Ramon de Guimerà, Francesc de Tamarit i Francesc de Vilaplana) van signar el Pacte de Ceret amb els representants del rei de França. Aquest pacte acordava que Catalunya rebria suport militar i s'establiria com a república independent sota la protecció de la corona francesa.

Pau Claris, President de la Generalitat.

La invasió espanyola de terres catalanes va començar de seguida i avançava amb força cap a Barcelona. El 16 de gener de 1641, Pau Claris (president de la Generalitat) proclama la República Catalana però no rep l'ajuda francesa, com s'havia acordat inicialment, fins que el 23 de gener sotmet Catalunya a l'obediència del rei francès.

En el transcurs de la guerra l'exèrcit francès també va causar greuges contra la població: no respectant les constitucions catalanes i duent a terme un sistema d'allotjaments, contribucions de guerra i reclutaments agressius vers la gent del camp. Així doncs, no és d'estranyar que de seguida aparegués gent contraria als francesos.

Divisió de Catalunya desprès del Tractat dels Pirineus.

Durant els següents anys la guerra va continuar el seu curs amb més o menys intensitat i amb victòries d'uns i altres. Les tropes franceses es van fer fortes al Rosselló i d'aquesta manera van complir la seva missió principal i oculta, la d'arrodonir la frontera del sud de França.

A l'abril de 1652, Barcelona va caure en mans espanyoles després d'un setge d'un any. D'aquesta manera s'acaba la guerra però no les hostilitats, que s'allarguen uns quants anys més. El conflicte no va comportar cap pèrdua de poder per a Catalunya, però el 7 de novembre de 1659 les monarquies francesa i espanyola van signar sense coneixement català el Tractat dels Pirineus, pel qual es dona per acabat el conflicte i es cedeixen les comarques del Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i mitja Cerdanya a França.

Malgrat els esforços dels nord-catalans, en els següents anys els monarques francesos van anar fortificant les seves posicions al Rosselló, van implantar nous impostos sobre la sal i van acabar per prohibir la llengua catalana.

Conèixer aquesta guerra fa més entenedor el perquè durant la Guerra de Successió es va optar per girar l'esquena a un rei d'origen francès. També és a causa de la Guerra dels Segadors que avui en dia Catalunya resta dividida entre dos estats (Espanya i França) i també que el Rosselló sigui anomenat Catalunya Nord. Així doncs, aquesta guerra va significar l'inici de la mort de l'Estat Català, però en cap cas, de la mort de la nació catalana.





Rauxa Catalana: © 2010-2017 Tots Els Drets Reservats - Text Legal Tots els preus contenen l'IVA - Webs del grup: Lcs Clauers