Guerra de Successió



L'anomenada Guerra de Successió és un dels esdeveniments que més ha marcat la història del nostre país. Conèixer el perquè es va produir i, sobretot, conèixer quines conseqüències ens va comportar, ens permet entendre millor el perquè de la situació actual.

El conflicte comença el 1700 quan Carles II mor i deixa com a hereu Felip de Borbó (Felip V) de la dinastia francesa, aquest fet suposa un augment de poder de França que Anglaterra, Holanda i altres potències europees no volen acceptar, per això de seguida s'oposen al testament del difunt sobirà, proposen l'Arxiduc Carles III com a nou rei i el 1702 comencen les accions bèl·liques.

Aquest canvi de monarca a favor d'un francès no és ben vist pels catalans perquè encara tenen molt present l'annexió francesa de les comarques de la Catalunya Nord, també es desperta un sentiment de por a la pèrdua de les llibertats i institucions pròpies per part d'un Borbó gens avesat a veure limitada la seva voluntat. Per tant, des d'un bon començament, ja es poden trobar partidaris de l'Arxiduc Carles III al Principat de Catalunya, al Regne de València i al Regne de Mallorca.

El maig de 1705, un grup de patriotes es reuneix a l'ermita de Sant Sebastià i signen el conegut Pacte dels Vigatans. Aquest pacte expressa la voluntat d'aconseguir un aixecament de 6.000 homes al Principat de Catalunya i un posterior desembarcament de tropes austriacistes prop de Barcelona per tal d'aconseguir destronar la monarquia Borbònica en favor de l'arxiduc Carles. Posteriorment es trasllada i es signa a Gènova amb representants anglesos. Aquest acord també estableix que Catalunya no perdrà les seves llibertats encara que es perdi la guerra.

A l'agost d'aquest mateix any desembarca en Joan Baptista Basset a les costes valencianes i comença una revolta que s'estén per diverses poblacions, fins arribar a la ciutat de València on les portes s'obren als Maulets revoltats sense oposar resistència.

A l'octubre arriba l'Arxiduc Carles III a Barcelona acompanyat per un gran exèrcit i la ciutat capitula amb facilitat. Les bones notícies s'escampen i provoquen la joia dels partidaris arreu de Catalunya i el País Valencià, alhora que ajuden a escampar l'esperit de revolta en poblacions com Vinaròs i Castelló.

Malgrat els triomfs inicials les coses es comencen a torçar i s'agreugen quan l'abril de 1707 es perd la Batalla d'Almansa. Aquest fet provoca que l'exèrcit austriacista s'hagi de replegar i fugir del Regne de València tot deixant a la seva sort el poble, els Maulets i les institucions valencianes.

La resistència va ser heroica i Xàtiva va haver de ser presa casa per casa, convertint-se així en el màxim exponent de resistència al País Valencià. En represàlia, Felip V va deportar tota la població (menys un petit nombre de botiflers) a terres castellanes i va cremar el poble. Desprès, no tinguent-ne prou, va ordenar crear-ne un al damunt amb el nom de “Colonia Nueva de San Felipe”, però la manca de diners va impedir aquest despropòsit i al cap d'un temps es va poder recuperar el nom original.

Imatge de Felip V tal i com s'exposa al Museu de Xàtiva.

El 29 de juny de 1707 s'imposa el Decret de Nova Planta al Regne de València pel qual es suprimeixen les lleis i institucions valencianes i s'imposa la llengua espanyola.

El 1711 l'exèrcit borbònic domina algunes places catalanes i la situació es veu agreujada quan mor el germà de Carles III i aquest esdevé emperador. Aquest fet comporta que les potències aliades vegin perillar l'equilibri de forces si el nou emperador aconsegueix els dominis peninsulars i decideixen posar fi al conflicte.

El 1713 es signa el Tractat d'Utrecht amb el qual es posa fi al conflicte per part d'Anglaterra i els Països Baixos. Aquest tractat atorga molts beneficis a Anglaterra que aconsegueix diverses possessions entre les quals és destaca l'illa de Menorca, que queda sota domini anglès fins el 1802.

D'aquesta manera Catalunya, Mallorca i Pitiüses queden soles davant de les tropes invasores. Veient l'alarmant situació, la Junta de Braços decideix prendre la decisió de defensar les llibertats i les institucions del Principat de Catalunya amb les armes, fins al final.

Les tropes borbòniques cada dia guanyen més terreny a Catalunya i cremen viles com Terrassa, Manresa o Sallent. També executen patriotes com ara el Coronel Bac de Roda, penjat a Vic per escarmentar la població. És també aquest any quan s'inicia el Setge de Barcelona (1713-1714).

Representació del setge de Barcelona 1713-1714.

Les tropes francocastellanes presents al setge estaven formades per uns 35.000 homes i 5.000 cavalls. Els defensors de Barcelona eren 5.000 homes, la majoria no tenien formació militar, però també hi havia Miquelets d'arreu de Catalunya i Maulets que havien fugit a Barcelona amb l'esperança de continuar combatent l'invasor.

La resistència va ser heroica i durant molt temps els defensors van poder etzibar atacs sorpresa dins de les trinxeres assetjants. Les embarcacions mallorquines també van ajudar amb el que van poder i esquivaven el setge com podien per dur als defensors aliments i armes. Tot i això, els constants bombardejos a la ciutat de Barcelona, la superioritat numèrica i d'armament de l'exèrcit borbònic van inclinar la balança a favor seu.

Gravat de la batalla de l'Onze de Setembre de 1714.

L'Onze de Setembre de 1714, davant de les reiterades negatives catalanes de rendició, l'exèrcit invasor no va tenir més remei que assaltar Barcelona. La batalla va durar hores i els assaltants van haver de conquerir baluard per baluard i carrer per carrer.

Molts dels defensors de Barcelona van ser enterrats al Fossar de les Moreres on avui en dia s'hi apleguen milers de persones en record seu cada Onze de Setembre.

Aquesta va ser l'ultima batalla per molts defensors de les llibertats del nostre poble, però n'hi va haver que van emprendre la difícil decisió de continuar lluitant i fugir cap a Mallorca per a seguir amb la resistència, aquest és el cas del General Josep Moragues, que malauradament va ser capturat juntament amb altres patriotes quan intentava marxar a Mallorca per tal de continuar la lluita.

Les noves autoritats castellanes van prendre la vil decisió de torturar-lo, executar-lo, esquarterar-lo, col·locar el seu cap dins d'una gàbia i penjar-la al port de Barcelona perquè servís d'escarment a tothom que arribés des del mar.

El juliol de 1715 cau Mallorca en mans invasores i poc desprès es dicta un Decret de Nova Planta pel Regne de Mallorca. Un any més tard s'aplica a Catalunya un altre Decret de Nova Planta.

D'aquesta manera tots els territoris de parla catalana (amb excepció de Menorca que, com hem dit, quedava en mans angleses) queden sota domini castellà, sense Estat propi i amb la llengua catalana prohibida, iniciant així la substitució del català per la llengua espanyola.

L'esperit de resistència d'aquells patriotes no va morir amb ells, el seu record continua viu i cada Onze de Setembre a Catalunya el recordem. Que el seu sacrifici no sigui en và i que el seu exemple continuï ben viu depèn de tots nosaltres.





Rauxa Catalana: © 2010-2017 Tots Els Drets Reservats - Text Legal Tots els preus contenen l'IVA - Webs del grup: Lcs Clauers