Guanyarem




Guanyarem, guanyarem, guanyarem,
i la victòria serà nostra.
Guanyarem, perquè no podem
deixar-nos prendre això que és nostre.
Si no guanyem,
primer morirem.
No volem viure menats per monstres.

No és pas pel pa dels nostres fills
que hem de guanyar. La nostra vida
la volem lliure dels perills
d’ésser una vida avergonyida.
Fora perills!
que els nostres fills
mereixen viure una altra vida.

No és sols pel pa que hem de guanyar
ni per tenir un racó de casa.
Què se’ns en don que hi hagi pa
si hem d’abaixar la nostra cara?
Per a un demà
noble i humà
cal que donguem la nostra cara!

Cal que lluitem amb pit obert
amb cor ardit i el puny enlaire.
Val més morir que viure incert!
sense conhort, sense esperança.
a pit obert
i el cor despert
ofegarem la gran llopada.

Guanyarem, guanyarem, guanyarem
i serà nostra la victòria:
que ens mira el món d’extrem a extrem
i ens vol triomfants i plens de glòria.
Cal que guanyem,
i guanyarem.
Hi ha un món que ens mira amb ulls de glòria.

Per aquest món, pels nostres fills,
pel nostre amor, per nostra vida,
per un demà exempt de perills,
i per la humanitat que ens crida.
Fora perills!
pels nostres fills
guanyarem la batalla decidida.


Josep Maria Prous i Vila (1901-1978)



Rauxa Catalana: © 2010-2017 Tots Els Drets Reservats - Text Legal Tots els preus contenen l'IVA - Webs del grup: Lcs Clauers