El senyal al pit




Diputats de Catalunya,
els de l'antic General,
porteu en les cerim˛nies
damunt del pit un senyal.

Amb orgull patri ho declaren
els vells documents i escrits
on relluu la frase s˛bria:
"duien lo senyal en pits".

En la vostra digna toga
es destaca una gran creu;
quan el poble se n'adona
no se sent remor ni veu.

Senyal vermell de Sant Jordi,
el senyal del Principat;
en temps de pau o de guerra,
sÝmbol de la llibertat.

En les hores de revolta
-el llevant contra el ponent-
aquest senyal guspireja
com un estel resplandent.

Si les quatre flames roges
parquen lŔnsenya reial,
la creu de Sant Jordi mostra
el poder del General.

Creu de llegenda i de gl˛ria,
creu viva dels combatents,
Ús feta de la sang densa
que raja dels pits valents.

President de Catalunya,
el del novell General,
com a lloc del teu suplici
t'han triat un lloc ben alt.

No has volgut calšat que et privi
de tocar el sagrat terrer;
no has volgut als ulls cap bena
que et privi de veure'l bÚ.

Al castell de les tragŔdies
et dreces a peus descalš;
petges la terrai la guaites
entre clarors matinals.

L'oreig una veu et porta
des de la plana de Vic,
ress˛ profund de la hist˛ria,
la veu d'un mÓrtir antic:

-No et mataren per tra´dor,
ni tampoc per ser cap lladre;
et maten perquŔ com jo,
has volgut lliure la PÓtria...

-TrŔmul, l'oficial mana
fer foc. Oh, mÓxim dolor!
-Per Catalunya!- tu crides
amb veu sense tremolor.

La descÓrrega, impÝa,
el teu cos ha foradat;
les parpelles, piadoses,
sobre els teus ulls s'han tancat.

Per les ferides obertes
la noble sang ha sortit.
Sobre el cor, el tret de grÓcia
roba i carn ha envermellit.
President, quan tu mories,
dueies el senyal al pit!



Antoni Rovira i Virgili



Rauxa Catalana: © 2010-2017 Tots Els Drets Reservats - Text Legal Tots els preus contenen l'IVA - Webs del grup: Lcs Clauers