El Fossar de les Moreres




Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap tra´dor;
fins perdent nostres banderes
serÓ l'urna de l'honor.
AixÝ mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l'anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell los mata i jo els enterro -
lo fosser deia, enfondint.

Quin vellet lo fosser Jordi!
Jo l'havia conegut;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una Ónima entendrida;
no l'havia aix˛ endurit.

Era vell: mes ning˙ ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot Ús teia
quan Ús sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, l'aliŔ, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.

Sempre al fossar anava
a cavar amb un nÚt seu;
si ell lo seu magall portava,
- Jo - el nin deia - porto el meu! -
I cavant ambdˇs alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se'ls sentia mormolar:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap tra´dor;
fins perdent nostres banderes
serÓ l'urna de l'honor.

Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l'Ónima trasbalsada
lo vell cavava amb fatic.
Los fossars de Barcelona
s'omplien de gom a gom.
Pel tros d'or d'una corona
si se'n gastava de plom!

Mestre Jordi, que aix˛ veia,
cavant deia en al seu nÚt:
- Felip Quint que tan se'n reia
vet aquÝ quŔ n'haurÓ tret:
rius de sang i un munt de ru´nes
per pujar al trono reial.
Ni essent d'or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?

I aixÝ dient, lo vell plorava,
i ofegava amb lo seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d'aquell nin que li era nÚt,
i li enrogia la cara
la vergonya d'un secret.

Que aquell fill... taca afrentosa!
no tenint la pÓtria en res,
va abandonar fill i esposa
i va vendre's al francŔs.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fˇra amargant lo plor;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el planyi amb tot lo cor.

Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal...!
Qui, si tÚ bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per šo el pobre vell plorava
com si cavÚs lo clot seu,
i tot cavant, mormolava:
- Si siguÚs... no ho voldrÓ DÚu!
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap tra´dor;
fins perdent nostres banderes
serÓ l'urna de l'honor.

Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nÚt.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que sˇn pocs los clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematÝ,
los morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no tÚ fi.

- BÚ en tenim, fill meu, de feina!
- Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
- Mes, al fossar - respon l'avi -
no hi hem d'enterrar ning˙
que a la pÓtria faci agravi.
Que cap tra´dor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.
Conec bÚ de quina banda
sˇn los morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
lo botxÝ de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per aqueixos
fora el marge del fossar;
tra´dors amb tra´dors mateixos.
AixÝ els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.
I, aixÝ dient, lo nÚt i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint tot just lo llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap tra´dor,
fins perdent nostres banderes
serÓ l'urna de l'honor.

Ai, pobreta Barcelona,
Felip Quint l'assalt et dˇna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per šo no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.

I a rengleres, a rengleres
los van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retr˛ que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
los d'un i d'altre cantˇ,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
lo lleial amb lo tra´dor!

De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant Ús el que s'esparvera,
que, de l'esglai, resta mut;
contemplant-se'l, nÚt i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res lo llavi;
a tots dos los sembla agravi
lo mot que han de pronunciar.

I mentrestant, allÓ, al lluny,
encara la canonada,
fent n˙vols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang de son fill, al puny.
- Oh - al fi esclata, amb foc que llanša
pels ulls la ira del cor seu -
Mira'l, DÚu n'ha pres venjanša
Duu el vestit de l'host de Franša...
i Ús lo teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou tra´dor a Catalunya.
- A on l'enterrem? - A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap tra´dor;
fins perdent nostres banderes
serÓ l'urna de l'honor.



Frederic Soler



Rauxa Catalana: © 2010-2017 Tots Els Drets Reservats - Text Legal Tots els preus contenen l'IVA - Webs del grup: Lcs Clauers