Clarors d'alba






La rella ha remogut la terra erma i els sembradors llancen la llavor redemptora.

Lentament es va fent el camí.

I ara un, ara l’altre, van sumant-se els patriotes a l’exèrcit alliberador.

La paraula ja s’ha dit: acció, no precipitació. Fermesa i esperança, que tota cosa és difícil en començar-la.

Anem avançant en la via santa, inexorablement victoriosa.

En el silenci el nostre fervor aixecarà onades. Heu capit la immensa valor revolucionària que tenia cada un de vosaltres, patriotes?

Doncs que cada un faci el que li pertany.

Ara la responsabilitat de la sort de la Pàtria és de cada un de nosaltres.

Cada un la seva feina; cada un ferm en el seu lloc.

No cal impacientar-se; massa que vagarà exercir la màxima energia.

Hem obtingut ja una victòria.

Hem esborrat unes paraules inútils: «El catalanisme que mai ha treballat a l’ombra.»

En la quietud i en el silenci, sota el parpelleig de l’estelada farem la nostra obra.

I un dia vindrà que les nostres ànimes esguardaran ansioses els raigs rogencs de l’albada.

Aquell dia donarem l’adéu-siau a una pila de coses en les quals Catalunya s’ha intoxicat.

Dia gloriós en què els patriotes ens llevarem les gorres militars i caurem de genolls en albirar a les muntanyes el flameig de la primera foguera i el primer terròs xop de sang!

Trencarem un empatx de «seny»; però Catalunya serà Catalunya per sempre.

Amunt els cors, joves legionaris de l’eterna Catalunya!



Daniel Cardona i Civit



Rauxa Catalana: © 2010-2017 Tots Els Drets Reservats - Text Legal Tots els preus contenen l'IVA - Webs del grup: Lcs Clauers